Despres d-agafar el tren nocturn (15 hores sense aclucar ull! Els Tailandesos son uns grans roncadors i no apaguen els fluorescents en tota la nit) hem arribat a la ciutat de Chiang Mai.
Es una ciutat tranquil.la on passejar, veure la vida tailandesa passar i visitar molts, molts wats (temples).
Ahir varem veure Chiang Mai damunt d-unes bicicletes, i varem visitar els temples mes emblematics de la ciutat. Al vespre varem anar a fer de turistes i a regatejar pel basar nocturn que cada dia es munta en una barriada de la ciutat.
Avui hem canviat de mitja de transport i ens hem atrevit a motoritzar-nos. Hem llogat una moto i hem pujat a Doi Suthep per visitar un wat que esta just a dalt de la muntanya. Amb la calor que feia hem disfrutat d-anar amb moto. Ara tocara anar al saturday night market a comprar fruita fresca.
Com veieu, per aqui van per l-esquerra, no es que ens hagim tornat bojos!
Dema agafem un vol cap a Phuket i el dilluns anirem cap al golf de Tailandia. Ens volem instal.lar a la petita illa de Ko Tao, llogar un bungalow a la platja per fer relax durant 3 dies.
Per cert, disfrutam de menjar!
¡Hola de nuevo!.
ResponEliminaTengo una curiosidad, me gustaría saber la clase de comida que se cuece por allí.
¿Habeis comido algún bicho raro? gusanos, hormigas fritas, cucarachas etc.
¿Estais seguros que disfrutais de comer,o está trucada la foto?.
BON PROFIT. BESOS . TIA CATY Y JAUME
Hola tia Caty i padrino!
ResponEliminaEl menjar de per aqui es molt bo. Es parescut al xines pero sense tantes salses i el gust es mes suau. Moltes verdures saltejades i poc fetes (aldentes), arros, noodles (fideus llargs fets d'arros o d'ou), peix, marisc, carn tallada petita... El que esta molt be, es que quasi totes les cartes tenen un apartat vegetaria! Per ara no hem menjat res estrany, ni tampoc ho hem vist a les cartes. El mes peculiar que hi havia a una carta era granota. Aixo si, si no ho dius (tot i aixi et fan cas si volen)sol ser picant.
Lo millor de tot, es el preu. Un plat val entre 30 i 50 bahts (0'75 -1'15 euros)!!!
La foto no esta trucada, et solen servir suficient quantitat. El que tambe es curios es que sempre vous gent menjant a tota hora, no tenen els horaris tan marcats com noltros!
Besos,
Xesco i Ma. Antonia
Hola genteta!!! Veig que no varen funcionar els taps per les orelles al tren.15 hores al tren deu ser una bona pallissa. Veig que tot va bé i que vos heu "incorporat" a la vida tailandesa sense cap problema(no esperava una altra cosa de voltros). Aquí tot igual, ja han començat les festes del Carme i sortir una estona, veure gent, xerrar, beure,... sí, allò que vos fa tanta peresa. Na Malen em va comentar que en Mohamed ja és per aquí, coincidireu amb ell? Segur que vos enyora.
ResponEliminaSeguiu disfrutant de tot i ens anau informant.
Besades. Josep i M.Antònia
Hola al.lots!!!
ResponEliminaQuina alegría tenir un moment de relax per poder conectar-mos i veure com esteis.
Ja veig que disfrutau molt i que estau contents!!!
Ens encanta que aneu explicant el vostre viatge, així una part nostra també vola!!!
Si les coses no han canviat a Myanmar desde que noltros vam anar, allà serà impossible seguir amb el quadern ja que no es pot accedir ni al teu mail personal. Si vols escriure un missatge ho fas desde la pàgina de l'estat i la gent t'ho retorna allà. Els telèfons mòbils tampoc funciones i telefonar al fixe val 6 dolars minut.
Així que explicau ara, per si el cas després ens quedam sense pel.lícula.
Mil besades, per aquí tot més o menys igual.JAJA!!
Hola parella! Fins avui no havia pogut trobar un momentet per a poder entrar al vostre quadern de viatge. Tot just vaig acabar opos divendres, i n'Ori patint les conseqüències amb mi! jeje. Dimarts ja sabré cosetes, tot i que ja m'ho imagin, per variar. Igualment, vos ho faré saber. Molts petonets i seguiu mantenint-mos informats. Fins aviat!
ResponEliminaP.D. Xesco, divendres ja es pot començar el tràmit, i tenim fins dia 24. Diguem cosetes per si ho feim nosaltres. Petonets!
Ei parelleta!!!!!
ResponEliminaQue interessant és seguir el vostre viatge;quins wats més guapos i quins colors...
Apa! a continuar descobrir sensacions i racons
Una forta estimada.
Regina
Obrir el blog es com obrir una enciclopèdia de natura. Quina passada. Quins paratges, quina cultura tan diferent..... però tot i així pareixeu ben integrats. Disfrutau.
ResponEliminaUna abraçada.
Àngela